La seva autora és Diane Setterfield i aquesta és la seva primera novel·la. No penso gastar els adjectius que han gastat en alguns diaris nord-americans, són valoracions exagerades i francament publicitàries, però el llibre m'ha agradat. És una novel·la gòtica, amb una trama que es mou entre dos plans temporals, el present, de la narradora principal, una biògrafa que rep l'encàrrec d'escriure la biografia de l'escriptora més important del moment, i el passat, el de la infantesa de l'escriptora. La història captiva perquè retrata un seguit de personatges estranys, hi ha dosis importants de misteri i en general tots els elements de la novel·la gòtica, un ambient enrarit, una mansió decrèpita, enigmes a dojo. No hi ha una història d'amor, només traces, aquell que esperi trobar una història romàntica a l'estil de Jane Eyre més val que s'ho tregui del cap, si bé aquí és una novel·la "fetitxe". La història és complexa, hi ha diverses veus, diversos narradors, la biògrafa i l'escriptora són els narradors principals, però n'hi ha d'altres. Potser el final no és especialment impactant, però sí que és emotiu i et deixa un bon sabor de boca.
El conte número tretze
Diane Setterfield
Empúries, Narrativa, 298
1 comentari:
és un bon llibre,a mi també em va agradar força
Publica un comentari a l'entrada